Joan Llarch i Roig va néixer l'any 1920 a Barcelona, a la barriada del Clot, fill de comerciants vinguts a menys. La seva infantesa va transcórrer en un ambient familiar sa i confortable, en què la vida era agradable i el temps semblava que passés lentament, sense neguits ni preocupacions.

Però això es va interrompre i, ja en els seus primers anys d'adolescent les coses van canviar de cop. La seva mare va caure malalta i al cap de dos anys va morir (1934). El negoci familiar, una botiga de llegums cuits, se’n va ressentir i la van haver de tancar. Sense mare i amb un pare-avi, tenia 60 anys quan en Joan va néixer, va començar a treballar exercint tot tipus d'oficis; primer en una fàbrica del ram de l'aigua a la mateixa barriada del Clot, després en una farmàcia. A més, els caps de setmana ajudava en un bar de Sant Cugat i, a les nits, estudiava a l'Escola del Treball amb l'objectiu de fer-se químic.

L'any 1938 el van cridar per anar a la guerra amb l'anomenada 'Quinta del biberó', i va ser destinat al Front de l'Ebre on va participar en la coneguda Batalla de l'Ebre. A finals de 1938 el van fer presoner i anà a parar a diferents camps de concentració que ell mateix descriuria més tard en alguns dels seus llibres. En acabar la guerra, Joan Llarch tornà a Barcelona on el seu pare havia mort als 78 anys, mentre ell era presoner. Sense família ni amics, s'instal·là com va poder fins que el cridaren per fer el Servei Militar. Cinc anys més vestit de caqui fins que finalment l'any 1945 el van llicenciar i tornà a la vida civil en plena postguerra. Aquells van ser anys de misèria i tristor que més tard reflectiria en l'obra 'Memòries de la fosca nit' (1982).

L'any 1953 es casà amb la seva única i estimada companya, Filomena Rubio (1927-2000), amb qui va tenir tres fills: Jordi, Albert i Olga. Durant aquests anys, va dur a terme tot tipus de treball: descarregador del moll, oficinista, peó… fins que, finalment, decidí dedicar-se a escriure com a única professió. Els seus començaments van ser difícils: guions de còmics, contes per la ràdio, novel·les de l'Oest…

A més, gran part d'aquests treballs no els hi atribuïen a ell, sinó a autors apòcrifs, és a dir treballs de negre.

L'any 1962, la família Llarch va arribar a Sarrià. Les penúries econòmiques seguien presents i, com que no era addicte al règim, no hi tenia gaire a fer. La seva primera novel·la 'El sol tiene hambre' quedà finalista al premi Planeta i es publicà l'any 1967. Aquesta obra es considerà la millor novel·la del realisme màgic català i deu anys després es tornà a publicar sota el nom 'Extranjero en la Tierra'.

Després s'especialitzà en treballs monogràfics sobre personatges i fets de la guerra civil espanyola. Entre les seves obres figuren 'La Batalla del Ebro' (1972); 'La Muerte de Durruti' (1973); 'Los días rojinegros'. 'Memórias de un niño obrero' (1975); 'Cipriano Mera, un anarquista en la guerra civil española' (1976); 'Batallones de trabajadores' (1978). A més, va publicar un conjunt de biografies sobre Dalí, Gaudí, Negrín, el general Franco, el president Companys fins uns quaranta títols publicats. Aquesta activitat es complementava amb una intensa activitat cultural a Barcelona: articles periodístics, conferències, participació en tertúlies…

El 18 de maig de l'any 1987, Joan Llarch i Roig va morir a l'hospital del Sagrat Cor amb 67 anys víctima d'una cirrosi hepàtica causada per una hepatitis mal curada a la postguerra, tot coincidint amb una vaga de metges del mateix hospital. Els últims anys de la seva vida sempre els ha qualificat de molt feliços perquè a Sarrià va trobar un assentament social i, a més, havia aconseguit pujar la seva família amb dignitat i honradesa, sent coherent amb ell mateix i amb les seves idees, sense haver d'avergonyir-se mai de res, ni del seu pensament ni del que hagués fet.

Les seves obres estan impregnades d'una gran humanitat, basades en la llibertat, la reconciliació i l'amor entre els éssers humans de bona voluntat.

Joan Llarch ha deixat un llegat important, tant a la literatura espanyola com a la catalana de la qual ens hem de sentir deutors i fer que el seu missatge no caigui en l'oblit.

El Jardí Joan Llarch i el seu xiprer tindrà aquest paper.

Jordi Llarch